INTRODUCCIÓ

El club del gos d'aigua espanyol és el responsable de definir i mantenir l'estàndard de la raça del gos d'aigua espanyol. L'últim estàndard va ser registrat en el FCI ( Fédération Cynologique Internationale ) el 1999.03.09 sota el codi FCI Num 336 .

Estàndard FCI N ° 336 / 1999.09.03 / E: GOS D'AIGUA ESPANYOL

ORIGEN: Espanya.

DATA DE PUBLICACIÓ DE L'ESTÀNDARD ORIGINAL VÀLID: 1999.09.03.

UTILITZACIÓ: Gos de pastor, caçador i ajudant de pescadors.

CLASSIFICACIÓ FCI:

Grup 8 Gossos cobradors de caça, Gossos aixecadors de caça, Gossos d'aigua.

Secció 3 Gossos d'aigua.

Sense prova de treball.

BREU RESUM HISTÒRIC:

La seva existència és molt antiga a la Península. Pertany al mateix tronc que l'antic «Barbet». La seva població més nombrosa es situa a Andalusia en funcions de gos pastor, conegut durant segles com a gos «Turc». La seva fisonomia i la conformació peculiar del seu pèl s'adapta al règim canviant d'entollament i sequera dels aiguamolls, el mateix que la seva funcionalitat de gos pastor i ajudant de caçadors de aquàtiques i pescadors.

APARENÇA GENERAL:

Gos rústic, eumètric (mida mitjana), dolicocèfal, proporcions sublongilíneas, harmònic de formes, de bella estampa, de complexió atlètica i ben musculat a causa de la constant gimnàstica funcional que exerceix; perfil rectilini; vista, olfacte i oïda molt desenvolupats.

PROPORCIONS IMPORTANTS

• Llarg del cos / Talla (altura a la creu) = 9/8.
• Profunditat de pit / Talla (altura a la creu) = 4/8.
• Longitud del musell / Longitud del crani = 2/3.

TEMPERAMENT / COMPORTAMENT:

Fidel, obedient, alegre, laboriós, valent i equilibrat, de gran capacitat d'aprenentatge pel seu extraordinari enteniment, amoldable a totes les situacions i temperaments.

CAP: Fort, de port elegant.

REGIÓ CRANIAL:

• Crani: Plànol amb cresta occipital poc marcada. Els eixos del crani i del musell són paral · lels.
• Depressió naso-frontal (Stop): Suau i poc accentuada.

REGIÓ FACIAL: Canya nasal de perfil rectilini.

• Tòfona: Nas amb orificis nasals ben definits. La tòfona pigmentada en el mateix color o més fort que el to més fosc de la capa.
• Llavis: Recollits; comissura labial ben definida.
• Dents: Bé formats, blancs i ullals desenvolupats.
• Ulls: Lleugerament oblics, de mirada molt expressiva; Sant Martí de color avellana fins a color castany, és desitjable una tonalitat que s'acordi amb la capa; conjuntiva ocular no aparent.
• Orelles: Inserció mitjana, triangulars i caigudes.

COLL: Curt, musculós i sense papada. Bé inserit a l'esquena.

COS: Robust.

• Línia superior: Recta.
• Creu poc pronunciada.
• Esquena: Recta i fort.
• Gropa: Suaument inclinada.
• Pit: Ample, profund. Costellam ben arquejat; perímetre toràcic ampli que denota una gran capacitat respiratòria.
• Línia inferior: Ventre lleugerament recollit.

CUA: Inserció mitjana. La cua ha amputar de la segona a la quarta vèrtebra. Existeixen exemplars braquiürs.

EXTREMITATS

• MEMBRES ANTERIORS: Sòlids i de aploms correctes.
  • Espatlles: Musculosos i oblics.
  • Braç: Poderós.
  • Colzes: Bé enganxats al pit i paral · lels.
  • Avantbraç: Recte i fort.
  • Carp i metacarp: Rectes. Sent més aviat curts.
  • Peus davanters: Arrodonits, amb dits ben units; ungles amb diferents tonalitats; coixinets consistents.
• MEMBRES POSTERIORS: Perfectament aplomats, amb angulacions posteriors no excessivament pronunciades i músculs capaços d'imprimir al cos impuls brusc en la carrera i salts fàcils i elegants.
  • Cuixa: Llarg i musculós.
  • Cama: Bé desenvolupada.
  • Sofraja: Bé descendit.
  • Metatars: Curt, sec i perpendicular al terra.
  • Peus posteriors: Amb les mateixes característiques que els anteriors.

MOVIMENT: La marxa preferida és el trot.

PELL: Flexible, fina i ben adherida al cos. Pot ser pigmentada en castanyer, en negre o sense pigment, d'acord amb el to de la seva capa, així com totes les mucoses.

PELATGE

• PÈL: Sempre arrissat i de consistència llanós. Arrissat quan és curt, fins a formar cordills quan és llarg. S'admetran els exemplars esquilats, havent de ser aquest complet i uniforme i en cap cas s'admetran els esquilats «estètics».
• El llarg màxim recomanat per les exposicions és 12 cm (15 cm estenent els rínxols) i el mínim és 3 cm, per poder apreciar la qualitat dels rínxols.
• Els cadells neixen sempre amb cabells arrissats.
• COLOR:
  • Unicolors: Blanc, negre i marró en les seves diferents tonalitats.
  • Bicolors: Blanc i negre o blanc i marró, en les seves diferents tonalitats.
• Els tricolors, els negrosy foc i els avellana i foc no són admesos.

TAMANY I PES:

• Alçada a la creu:
  • Mascles: 44 - 50 cm
  • Femelles: 40 - 46 cm
• En ambdós sexes una variació maximal de 2 cm és admesa per tant que el gos present proporcions generals compatibles amb la seva altura a la creu.
  • Pes:
    • Mascles: 18 - 22 kg
    • Femelles: 14 - 18 kg

FALTES: Qualsevol desviació dels criteris abans esmentats es considera com a falta i la gravetat d'aquesta es considera al grau de la desviació a l'estàndard i de les seves conseqüències sobre la salut i el benestar del gos.

• FALTES GREUS
  • · Línia dorsolumbar manifestament ensellada.
  • Aploms incorrectes.
  • Ventre penjant o excessivament recollit.
• FALTES ELIMINATÒRIES
  • Gos agressiu o temorós.
  • Prognatisme superior o inferior.
  • Presència d'esperons.
  • Cabell llis o ondulat.
  • Albinisme.
  • Capa clapejada o tacada, negra i foc o color avellana i foc.
  • Caràcter desequilibrat.
• Qualsevol gos mostrant clars senyals d'anormalitats físiques o de comportament ha de ser desqualificat. NB: Els mascles han de tenir dos testicles d'aparença normal completament baixats a l'escrot.